Desprès de rumiar uns dies com resumir el gran
diumenge...ja es aquí la meva crònica!!
Be, la meva companya Natalia ho ha explicat
tot molt be, però com ja em coneixeu parlo mes que pels descosits i en un dia
tan satisfactori com va ser el diumenge no seria menys!
A les 7:15 vaig passar a recollir la Natalia
amb el cotxe, per suposat va ser una nit plena de nervis i tensió!
Vam trobar el poble a la primera, i com era
primera hora i encara no hi havia molta gent vam poder aparcar a prop de les
carpes. Ja allí estava l’Esther amb la seva parella que portaven un ratet fen
un cafe, ens vam unir a ells.
Ens vam instal·lar al box del Jordi
(bikegarraf) ell participava individual, i vam fer una volta al circuit per
veure com era i la dificultat que tenia. La veritat que tot el desnivell era al
principi, tot pujada i desprès tot baixada!
I ja estàvem ficades a la sortida, mai havíem
fet una prova amb relleus i gracies a la Noe Lopes i la seva companya ens van
explicar com fer-ho! Tot un desastre, em van tirar sense voler, però patia perquè
no em xafessin amb altres bicis, però gracies a dos nois (no vaig poder saber
qui eren) em van aixecar i em van donar una empenta perquè seguis i no tingues
que parar, això em va animar a no enfada’m i continuà!
Amb molta emoció i moltes ganes vam començar
la nostra primera prova de resistència per parelles!!

La veritat que el circuit era tècnic i la
pujadeta dura, però em va agradar molt i ho vaig passa molt be amb la baixada,
i lo mes important em vaig superar a mi mateixa.
Desprès acabant d’animar al Jordi fins que va
poder completar fins a 11 voltes quedant així en la 4ª posició de la
classificació. Ja un cop havíem recollit el mallot, i la botifarrada ens vam
quedar mirant els premis, jo ja dient a la Natalia que marxéssim ens criden per
l’altaveu...la gran sorpresa terceres de la classificació per parelles
femenines!
Cap a casa cansades, contentes i amb ganes de
mes kilòmetres com a bikewomen!!!
Un dia mes en les nostres vides però molt
satisfactori per l’esforç fet i per la recompensa que no esperàvem.
Laia Pociello Llohan
No hay comentarios:
Publicar un comentario